La me nona

Quand seri putlet me nona la viveva in vial Rimembranse at fianc a la casa da Nuvolari. L'era propria na bela casa, granda, con an bel giardin davanti e an bel ort dadrè; dü pian e an bel graner in doa d'inveran ic meteva insiem a tanta altra roba anca i pom campanin. Andar in graner in cl'epoca lì at sentevi al profum di pusè bon pom dal mond, che purtrop ho mai pü trovà. A ghera anca na gran sartoria con tante bele putele cle lavorava par me sie Noemi e Nella, le sarte püsè famose da Mantova in cl'epoca. Tuta la casa la t'infondava rispet par la so signorilità, la so elgansa, la so pulisia e la so organisasion direta da me nona che, restada vedova giovna ancora, l'à podì tirar avanti cla casa con tanta energia e inteligensa. Me nona l'era na bela siora, alta, sempar drita, sempar ben vestida ad negar e sempar seria però con an gran cör. In cla casa a ghera sempar na gran attività, però a ghera mia putlet e noaltar neò cuando a g'andavam portavam a la nona an pò dla alegria cla gheva bisogn. Certo che le poche volte che as trovavam tuti insiem l'era par me nona anca na preocupasion parchè sempar fasevam na qual balosada. Mi a g'andavi spes a trovarla però dovevi star atent a andarac ben pulì parchè se no, ciapavi sü (e anca me madar); al problema l'era che a mi am piaseva trop andar long i fos e sempar ac restava an qual toc at melma!. Quand me cosina Milena da Milan l'era in vacanse la gneva anca le a casa dla nona e insiem ema fat tante sugade; la cosa pusè grasiosa e che sempar as ricordema, l'è quando rivava in vial Rimembranse la Petronila. L'era,  asiem a Sosi, la gelatera püsè famosa a Mantova in cl'epoca. Come la sentevam vegnar corevam da la nona e ac disevam in italian: "NONNA, NONNA È ARRIVATA LA PETRONILLA !!" e lé, sensa far na piega, la rispondeva sempar in veneto: "SALÜDELA!!". Lí cominciava la nostra disperasion; corevam a la finestra e con l'acquolina in boca la vedevam pasar con la so careta fin cla vedevam pü; cuand po la rivava fin cuasi in fond a la via -e noaltar avevam sa pers la speransa- la nona con na vos da generala la sbraiava: "PETRONILAAAA!!" e lé, povareta, cla conoseva sà al caratar da me nona, la tornava indrè e las portava, par noaltar, al püsè bon e desiderà gelato dal mond !. Ades anca noaltar sema noni e a ghema i nostar neö; a son sicür però che se pasara davanti a casa na Petronila, para i nostar neö ac saria mia l'entusiasmo ca ghevam noaltar para an gelato. Sarà ca sema mia sta bon da insegnarag ai nostar fioi l'entusiasmo dle cose püsè semplici e bele? o sarà parchè ades la gioventù l'à EVOLUSIONÀ?   Mi ac credi mia.  
   
  Giorgio Forlin An mantovan in dal mond , Lima dicembar 1999

Stampa la il testo

Mantovaninelmondo© 1999-2002
All rights reserved
liberatiarts©Mantova Italy